[O morts de por, o vius en vida]

atvquelaporcanviidebandol

Hi tornem. 114 vaguistes encausades més tard. Amb una pila de col·legues més a l'atur. Amb el desmantellament fulgurant d'aquesta anomalia històrica que s'ha dit estat del benestar, caduca careta pretesament humana d'aquesta prehistòria capitalista que ens ha tocat viure aquí i ara. Amb el suïcidi ja com a primera font de mort violenta de l'estat. I tenim una sola cosa al cap.

Hi tornem. Som conscients que la música no serveix per massa res. Si ho dubtéssim, i els amics i les circumstàncies no ens ajudessin a tocar de peus a terra dia rere dia, estaríem parint temes tot l'any. Alguns s'excusen el paper de l'art com element subversor per elevar-se per damunt de la resta i oblidar d'organitzar-se i embrutar-se a peu de carrer. Fan música política, ja no tenen temps de fer política, diuen. Nosaltres seguim amb una sola meta. Una.

Encallats molt de temps en voler expressar-ho tot en poc temps, ser experts en tot i dormir poc, resolem finalment deixar això pels grans. Els que et fan créixer i et conformen. Dussel, Harvey, Lukács, Gramsci, Belli, Balestrini, l'Ovidi... et conformen. At Versaris, conscients que com a molt podem acompanyar-te, ens posem per això un sol objectiu: Empènyer perquè, d'una vegada per totes, la por comenci a canviar de bàndol.

No editarem físicament el treball, sinó és que decidim editar-lo solidàriament per alguna organització popular que ho vulgui. Enregistrarem 6 temes i algun clip, els regalarem per la xarxa i esperem tenir-ho a finals de mes. Per què? No pot ser que, al final, entre intermediaris, distribuïdors, venedors i més intermediaris algun xaval ens digui en un bolo que ha pagat 17 pavos per un disc nostre. Ni s'ho val, ni és assequible per les butxaques d'aquells a qui volem commoure i acompanyar. Esperem recuperar els calés de la producció, enregistraments i col·laboracions del treball fent concerts. Depenent de com es portin els jutges del règim, potser també nosaltres haurem de fer un concert solidari per pagar les despeses i multes per algun militant d'At Versaris amb més d'un judici pendent.

Donem per exhaurit el temps del cicle mercantil edició LP-presentació-promoció-gira. Quan ens torni a venir de gust i tinguem temps i algun caler penjarem més temes. O no.

Tampoc ens atabalarem promocionant res. Ja ho hem fet alguna vegada i pensem que, a aquestes alçades, qui ens vol conèixer o fer-nos créixer ja té els seus mitjans a l'abast per fer-ho. I si apostem pels mitjans informatius i culturals populars i propis no pot ser que no ho fem també per promocionar exclusivament la nostra feina. Aprenem dels errors del passat.

Hi tornem. Ho fem a Sant Cugat del Vallès perquè ens ho han proposat companys de lluita d'anys, i perquè pensem que cristal·litza i teatralitza perfectament l'enfrontament de classes que cal fer surar ara més que mai. Una festa per la Unitat Popular al feu de la fastigosa dreta burgesa autonomista per cridar entre totes "Alerta Convergència. Se'ns acaba la paciència".

"Aunque el otoño de la historia cubra vuestras tumbas con el aparente polvo del olvido, jamás renunciaremos ni al más viejo de nuestros sueños"
Miguel Hernández


Una abraçada anticapitalista.

At Versaris, setembre de 2012.